La segona meitat del s. XVIII, l’època anomenada “del classicisme” amplia l’orquestra amb la incorporació dels vents: primer els oboès i les trompes, després els clarinets i finalment les trompetes i trombons.
El Classicisme també canvia l'estructura interna de la música. Es passa d'una idea horitzontal, on el més important és la melodia, a un plantejament vertical que atorga molta més importància de l'harmonia.
En el Classicisme l'important és l'equilibri, la simetria, la perfecció... Pot semblar una música fàcil d'escoltar però la seva ferma estructura estableix les bases de tota la música posterior fins als nostres dies.
Una orquestra és bona si interpreta bé els autors del classicisme, amb Mozart i Haydn al capdavant.
Presentació també factible en format XERRADA
El Classicisme també canvia l'estructura interna de la música. Es passa d'una idea horitzontal, on el més important és la melodia, a un plantejament vertical que atorga molta més importància de l'harmonia.
En el Classicisme l'important és l'equilibri, la simetria, la perfecció... Pot semblar una música fàcil d'escoltar però la seva ferma estructura estableix les bases de tota la música posterior fins als nostres dies.
Una orquestra és bona si interpreta bé els autors del classicisme, amb Mozart i Haydn al capdavant.
Presentació també factible en format XERRADA
