L’Orquestra és un ens viu que s’ha adaptat a les necessitats i als temps pels quals ha transitat. Per un cantó, cada època han anat forjant un repertori més extens, variat i complex, mentre que, per l'altre, la creativitat dels autors han anat forçant l’orquestra a "espavilar-se", a que instruments i instrumentistes siguin cada vegada més bons, més capaços, més sensibles...
Aquest dos processos evolutius han estat paral·lels... i així continua. Malgrat ara sembli que l’orquestra sigui una cosa antiga, petrificada, immòbil, tan en la seva formació com en el repertori, constantment s'escriuen noves obres amb novetats formals, colorístiques, tècniques...
Presentació també factible en format XERRADA
