En aquesta sessió actualment hi actuen dos dels meus fills: Gerard Sesé, com a mim i pianista i Magalí Sesé com a percussionista i flautista.
A en Gerard, el personatge del mim que reacciona als estímols sonors li escau molt ja que des de molt jove ha fet de pallasso en festes infantils i, a més, té una bona formació musical que l'ha portat a acompanyar musicals en directe al piano (Un musi...cal?) i a enregistrar les seves cançons amb les que porta força concerts en directe. Vegeu la seva web Gerard Sesé.
El primer mim que va actuar a L'ENTORN SONOR va ser en Manel Ibàñez que va ajudar molt en la definició del personatge i en alguns dels gags que encara són vigents.
Posteriorment, i sovint alternant-se, he tingut la sort de comptar amb dos dels pallassos més importants del nostre país: en Joan Busquets, de la Companyía Ínfima la Puça i la Pepa Plana. Actualment en Joan Busquets és al capdavant de Puça espectacles mentre que la Pepa Plana segueix amb gran èxit amb els seus personalíssims espectacles.
Vegeu-ne les seves pàgines: Puça espectacles/ Pepa Plana.
La Magalí fa molt poc que s'ha incorporat a L'ENTORN SONOR. Porta el camí d'acabar tocant-ho tot. En aquesta sessió fa de percussionista, el seu segon instrument amb el que aviat atraparà al primer, la flauta. Des de molt petita que toca la guitarra, el piano... Dóna-li una espardenya que te la farà sonar.
El percussionista que ha actuat tots aquests anys i a qui li dec agraiment i homenatge és l'Alfred Garcia Demestres. Sense ell L'ENTORN SONOR no existiria i han estat de destacar durant més de 150 representacions no només la seva qualitat musical innegable sinó també el seu bon tracte amb els nens.
Gairebé no ha fallat mai i quan no ha pogut venir l'han cobert perfectament en Cidon, el seu company percussionista o en Frederic Giberga.
A en Gerard, el personatge del mim que reacciona als estímols sonors li escau molt ja que des de molt jove ha fet de pallasso en festes infantils i, a més, té una bona formació musical que l'ha portat a acompanyar musicals en directe al piano (Un musi...cal?) i a enregistrar les seves cançons amb les que porta força concerts en directe. Vegeu la seva web Gerard Sesé. El primer mim que va actuar a L'ENTORN SONOR va ser en Manel Ibàñez que va ajudar molt en la definició del personatge i en alguns dels gags que encara són vigents.Posteriorment, i sovint alternant-se, he tingut la sort de comptar amb dos dels pallassos més importants del nostre país: en Joan Busquets, de la Companyía Ínfima la Puça i la Pepa Plana. Actualment en Joan Busquets és al capdavant de Puça espectacles mentre que la Pepa Plana segueix amb gran èxit amb els seus personalíssims espectacles.
Vegeu-ne les seves pàgines: Puça espectacles/ Pepa Plana.
La Magalí fa molt poc que s'ha incorporat a L'ENTORN SONOR. Porta el camí d'acabar tocant-ho tot. En aquesta sessió fa de percussionista, el seu segon instrument amb el que aviat atraparà al primer, la flauta. Des de molt petita que toca la guitarra, el piano... Dóna-li una espardenya que te la farà sonar.El percussionista que ha actuat tots aquests anys i a qui li dec agraiment i homenatge és l'Alfred Garcia Demestres. Sense ell L'ENTORN SONOR no existiria i han estat de destacar durant més de 150 representacions no només la seva qualitat musical innegable sinó també el seu bon tracte amb els nens.
Gairebé no ha fallat mai i quan no ha pogut venir l'han cobert perfectament en Cidon, el seu company percussionista o en Frederic Giberga.
Per LES VEUS HUMANES han passat molts músics. Sens dubte és la sessió que arrossega més intèrprets imagino perquè els cantants tenen més mobilitat.
De sopranos hi ha hagut: Dolors Palau, Sònia Torner, Mariona Pallach, Irene Andreu, Júlia Sesé i actualment Joana Estebanell.
De contralts, Mariona Comellas, Paz Martínez, Laia Cortès, Belèn Barnaus i actualment Eulàlia Fantova
De tenors no hi ha hagut aquesta fluctuació perquè sempre he estat jo...
I de baixos anotem Josep Maria Almacellas, Joan Anton Monfort, Antonio Fajardo, Elíes Benito, Ignasi Gomar, Víctor Vilca, Ramon Cifuentes i actualment Josep Ramon Olivé.
Espero no haver-me'n deixat cap d'intèrpret i solament vull afegir que Dolors Palau ha estat la mussa de'n Sisa (seva és la veueta del darrera a "Qualsevol nit pot sortir el sol") i ara és professora de flauta al Conservatori de Sabadell... que veig a la Sònia Torner cada setmana a l'assaig setmanal de la Coral Càrmina on segueix cantant amb la seva veu que m'ha encisat des del primer moment, que la Mariona Pallach justament és una de les professores preparadores del la mateixa Coral Càrmina, que la meva filla Júlia Sesé és la primera Llicenciada de la història de l'ESMUC en Direcció Coral i que l'actual soprano, la Joana Estebanell era la Reina d'Espanya a la darrera versió del "Mar i Cel" de Dagoll-Dagom.
La Paz Martínez va estar a LES VEUS HUMANES mentre estudiava a Barcelona i després va tornar a l'Aragó natal emportant-se la seva veu profunda que encara enyoro...la Belèn Barnaus fa alguns anys que amplia estudis a Londres i prepareu-vos que en sentirem a parlar molt per la seva extraordinària veu... i que l'actual contralt, l'Eulàlia Fantova canta al Cor de la Catedral de Barcelona i té un gran futur com a solista.
En Josep Maria Almacellas, a més de guitarrista i violoncel.lista, dóna classes a l'IES Mercè Rodoreda de l'Hospitalet, l'Antonio Fajardo ja fa petits papers al Liceu i l'Elíes Benito també és a Londres estudiant cant. N'Ignasi Gomar és del cor del Gran Teatre del Liceu, en Víctor Vilca passeja la seva veu de baríton d'ampli registre per Moscou, per Budapest o per al seu Tenerife natal i d'en Josep Ramon Olivé també en sentirem a parlar que uneix a la seva excel.lent preparació una molt bonica veu.
Ara que ho he repassat, crec que he encertat força al llarg d'aquests renta anys de LES VEUS HUMANES.
De sopranos hi ha hagut: Dolors Palau, Sònia Torner, Mariona Pallach, Irene Andreu, Júlia Sesé i actualment Joana Estebanell.
De contralts, Mariona Comellas, Paz Martínez, Laia Cortès, Belèn Barnaus i actualment Eulàlia Fantova
De tenors no hi ha hagut aquesta fluctuació perquè sempre he estat jo...
I de baixos anotem Josep Maria Almacellas, Joan Anton Monfort, Antonio Fajardo, Elíes Benito, Ignasi Gomar, Víctor Vilca, Ramon Cifuentes i actualment Josep Ramon Olivé.
Espero no haver-me'n deixat cap d'intèrpret i solament vull afegir que Dolors Palau ha estat la mussa de'n Sisa (seva és la veueta del darrera a "Qualsevol nit pot sortir el sol") i ara és professora de flauta al Conservatori de Sabadell... que veig a la Sònia Torner cada setmana a l'assaig setmanal de la Coral Càrmina on segueix cantant amb la seva veu que m'ha encisat des del primer moment, que la Mariona Pallach justament és una de les professores preparadores del la mateixa Coral Càrmina, que la meva filla Júlia Sesé és la primera Llicenciada de la història de l'ESMUC en Direcció Coral i que l'actual soprano, la Joana Estebanell era la Reina d'Espanya a la darrera versió del "Mar i Cel" de Dagoll-Dagom.
La Paz Martínez va estar a LES VEUS HUMANES mentre estudiava a Barcelona i després va tornar a l'Aragó natal emportant-se la seva veu profunda que encara enyoro...la Belèn Barnaus fa alguns anys que amplia estudis a Londres i prepareu-vos que en sentirem a parlar molt per la seva extraordinària veu... i que l'actual contralt, l'Eulàlia Fantova canta al Cor de la Catedral de Barcelona i té un gran futur com a solista.
En Josep Maria Almacellas, a més de guitarrista i violoncel.lista, dóna classes a l'IES Mercè Rodoreda de l'Hospitalet, l'Antonio Fajardo ja fa petits papers al Liceu i l'Elíes Benito també és a Londres estudiant cant. N'Ignasi Gomar és del cor del Gran Teatre del Liceu, en Víctor Vilca passeja la seva veu de baríton d'ampli registre per Moscou, per Budapest o per al seu Tenerife natal i d'en Josep Ramon Olivé també en sentirem a parlar que uneix a la seva excel.lent preparació una molt bonica veu.
Ara que ho he repassat, crec que he encertat força al llarg d'aquests renta anys de LES VEUS HUMANES.
Pels anys que fa que aquest muntatge esta funcionant hi ha hagut molts pocs canvis d'intèrprets.
Des dels inicis que el guitarrista de TOCAR PLEGATS ha estat en Jordi Ibàñez de qui no tinc sinó paraules d'afecte personal i musical. És una bellíssima persona (com diria ell mateix: "Hauríes d'anar a graduar-te la vista") i és l'únic, l'únic intèrpret en tots aquests anys de SESSIONS MUSICALS que NO HA FALLAT MAI. Sempre hi he pogut comptar amb els ulls clucs i, quan ha calgut, ha ultrapassat la seva funció de músic ajudant en tot i per tot. En Jordi, professor de guitarra al 
Molt semblantment, el clarinetista des del primer dia ha estat en Pep Mira (web: Pep Mira) amb qui, també de manera semblant, m'uneix no només tantes sessions compartides com una amistat fora de la feina. Moltes de les peces que toquem a TOCAR PLEGATS i, encara més, molt dels arrenjaments d'aquestes peces són seus. Com a primer clarinet que és de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat sí que ha tingut dies en què no ha pogut venir però en Miquel Bagó i en Francesc... l'han cobert de manera que no s'ha notat gens.
I si bé el flautista de TOCAR PLEGATS soc jo, quan va començar el muntatge jo només presentava i m'incorporava a tocar a la fi del muntatge. O sigui que va haver-hi altres flautistes, en concret en Quim Ollé, en Ramon Vilalta i en Joaquim Vayreda. Tots tres han fet carrera de flautista.TOCAR PLEGATS té molta història. Quan va començar no hi havia fagot sinó que hi havia violí i violoncel. Passats uns anys TOCAR PLEGATS es va "escindir" en dues presentacions: la que continua amb el mateix títol i SOLISTES REUNITS. Són dues sessions complementàries i la corda va traslladar-se a SOLISTES REUNITS.
Cal esmentar, doncs, els intèrprets de corda! El violoncel.lista sempre va ser en Josep Maria Almacellas i la primera violinista va ser la Núria Solina. La trobareu a Sonoestudi. Com a violinistes també hi van tocar en Xavier Riba i en Manuel Salas, el primer està a l'Orquestra Simfònica de Sabadell i el segon de professor de música a Àgora.
Tornem a la disposició instrumental actual de TOCAR PLEGATS. De fagotistes n'hi ha hagut dos: en Robert Garrigós, que actualment s'ha decantat cap a la informàtica (vegeu la seva web: www.garrigós.cat) i en Pere Benítez, professor al Conservatori de Sabadell. Els dos són excel.lents en les seves diferents aportacions com el contrafagot, en Robert, o la tenora, en Pere. Les sessions en molt bona part les fan els intèrprets i aquestes dues personalitats hi han aportat molt.
A l'apartat de TOCAR PLEGATS hem explicat una mica la gènesi de SOLISTES REUNITS. SOLISTES REUNITS va néixer de TOCAR PLEGATS emportant-se la corda i incorporant-hi el piano.
La violinista sempre ha estat la Marina Mazón (professora a l'escola Oriol Martorell) i la violoncel.lista, la Montserrat Majà s'ho ha partit amb la Fanny (Estefania Silvestre) quan les obligacions al seu Institut no li han permès venir. La conjunció musical de les dues (o de les tres) és excel.lent per a què els nens entenguin la complementarietat dels dos instruments.
El pianista de SOLISTES REUNITS és un autèntic luxe, en Dani Espasa, col.laborador habitual de cantants catalans com Maria del Mar Bonet o Lídia Pujol a més de tenir el seu propi grup de música antigua.
Amb ell es fa molt senzill explicar el piano, antecedents, funcionament..., tan des del punt de vista teòric com amb exemples interpretatius en directe.
La violinista sempre ha estat la Marina Mazón (professora a l'escola Oriol Martorell) i la violoncel.lista, la Montserrat Majà s'ho ha partit amb la Fanny (Estefania Silvestre) quan les obligacions al seu Institut no li han permès venir. La conjunció musical de les dues (o de les tres) és excel.lent per a què els nens entenguin la complementarietat dels dos instruments.
El pianista de SOLISTES REUNITS és un autèntic luxe, en Dani Espasa, col.laborador habitual de cantants catalans com Maria del Mar Bonet o Lídia Pujol a més de tenir el seu propi grup de música antigua.
Amb ell es fa molt senzill explicar el piano, antecedents, funcionament..., tan des del punt de vista teòric com amb exemples interpretatius en directe.
La sessió consagrada a la creativitat necessita d'uns intèrprets flexibles, espontanis i directes. Hi calen un pianista i un guitarrista que siguin, a més, compositors i la nòmina d'aquesta sessió és especialment selecta. Actualment hi ha l'Albert Freixenet i en David Torras.
L'Albert Freixenet és professor a l'Escola de música de Barberà. A més del piano s'encarrega de tots els grups instrumentals el que el porta a haver de fer contínuament tota mena d'arrenjaments creatius adaptats als instruments concrets que es troba en cada grup (sovint són combinacions estranyíssimes) havent de tenir en compte també les possibilitats i el nivell dels alumnes també concrets. Una cosa semblant al que feia Antonio Vivaldi a l'Ospedale della Pietà.En David Torras és membre del grup de rumba catalana Ai, ai, ai i, bregat en mil batalles i bolos de tota mena entre els quals bastants d'infantils. Aporta molta frescor i dinamisme a l'espectacle. Aquí teniu la web: Ai, ai ai.
Durant molt de temps el guitarrista ha estat en Toni Xuclà. En Toni no només ha participat a FEM UNA CANÇÓ sinó també en altres sessions i ha estat un autèntic puntal de SESSIONS MUSICALS. No fa massa ha deixat de col.laborar-hi empès per les seves múltiples ocupacions de productor, compositor i arranjador, a més de la seva carrera d'intèrpret tan com a solista com també formant part del MENAIX as TRUÀ. Vull agrair-li tots aquests anys en els que sempre l'he tingut al costat. Vegeu la seva web: Toni Xuclà.Força anys la parella de'n Toni va ser en Xavi Ibàñez, actualment professor de Música Moderna a l'ESMUC-
Actualment els intèrprets de la sessió MÚSICA TRADICIONAL són n'Adrià Grandia, la Magalí Sesé i en Pol Aumedes que es complementen perfectament.
L'Adrià ja fa anys que es mou dins la Música Tradicional. Vegeu-ne més a la seva web: Adrià Grandia.
En els darrers anys hem comptat amb Alba Alayo i durant un curs també va participar-hi en Jaume
Aguza amb una aportació instrumental d'alt nivell.El muntatge MÚSICA TRADICIONAL arrenca però de molt
enrerre i molt relligat als primers intèrprets que van ser-ne na Laura Tàpies i en Marià Albero. Quan les seves ocupacions, especialment els Mercats Medievals, van créixer espectacularment, van seguir amb la sessió escolar els seus tres fills: Roc, Marina i Bori Albero. Amb els tres germans Albero, MÚSICA TRADICIONAL va créixer moltíssim de continguts.Ara en Roc Albero està en el món de jazz,
tocant la 
trompeta en diverses formacions i al davant del seu quartet. La Marina Albero és multiinstrumentista, la música li surt per tot el cos. Tan aviat fa música ètnica amb el salteri (del que n'és una autèntica virtuosa) com es posa al capdavant d'un trio per a fer des del piano el jazz més elocubrat. I en Bori Albero ha passat per l'ESMUC amb el seu contrabaix fugint de tota mena d'etiquetes ja que la música i ell són la mateixa cosa.En moltes ocasions també va afegir-se a MÚSICA TRADICIONAL el percussionista Oswaldo Rodríguez.
Aquí teniu la web que reuneix a tota aquesta excepcional família d'artistes: Estampida Medieval
En Toni Xuclà va ser qui va donar la idea de la sessió MÚSICA MEDITERRÀNIA i qui va aportar la majoria de les músiques. Tinc, doncs, una segona ocasió d'agrair-li el seu ajut i compromís i tots els anys d'acompanyar-me en aquest muntatge.Al seu costat, va ser un gran luxe el poder comptar també amb el Lautaro Rosas un autèntic entès en la matèria, músic d'estudi i acompanyant de molts cantants, com Maria del Mar Bonet. Vegeu-ne més a la seva web: Lautaro Rosas.
Actualment els dos músics que comparteixen amb mí el viatge de MÚSICA MEDITERRÀNIA són en Marc Torrent i en Joan Mena.
En Marc Torrent, excel.lent guitarrista, domina diversos instruments de corda pinsada el que el fan idoni per a aquesta sessió i en Joan Mena és un luthier que no només repara instruments sinó que n'inventa de nous i, a més de la guitarra, toca el llaüt i el sitar.
Per tercera vegada he de retre homenatge a en Toni Xuclà perquè la seva aportació en aquest muntatge també ha sigut primordial amb els exemples que ha buscat sobre les meves idees de guió, alguns dels quals són de composició seva o arranjaments seus.
Per cobrir la seva absència i el ventall de possibilitats que oferia han calgut dos músics, en Marc Torrent i en Joan Mena, que també l'han substituït a la sessió de Música Tradicional.
Un segon puntal d'aquesta sessió és la Sílvia Rifà, arpista, ja que l'arpa és l'instrument fonamental de la segona part del muntatge. No és gens fàcil trobar una arpista que s'avingui a carregar amb les dues arpes (sudamericana i de concert) per les escoles! Darrerament (ha sigut mare en dues ocasions mentre la sessió ha anat fent camí) s'ho ha partit amb la Laura Boschetti.
I la tercera pota del taburet és la veu femenina. Hi han passat l'Anna Fité, la Júlia Sesé, l'Eulàlia Fantova i actualment hi ha la Joana Estebanell, un ventall de quatre veus prou diferents entre elles però aportant cada una la seva personalitat als exemples precisos que el muntatge demana.
La sessió MÚSICA ELECTRÒNICA sempre estarà lligada a en Jep Nuix que va desaparèixer massa aviat ja fa massa anys. Em va ensenyar les seves primeres composicions de música electrònica gairebé en la clandestinitat d'anar a contracorrent i fetes amb uns mitjans que ara semblen sorprenentment llunyans però amb una força imaginativa i un corpus de idees inacabable, a la vegada senzill però lògic i inqüestionable. A mí em queden moltes coses d'ell... i també hi ha la seva web: Jep NuixFent parella amb ell hi havia un altre personatge: en Josep Manuel Berenguer, guitarrista, compositor i artista intermedia, Berenguer és co-fundador del col.lectiu Côclea i un dels impulsors de l'Orquestra del Caos. Ha combinat la composició (les seves composicions han estat presents als principals circuits europeus de la música electroacústica i contemporània) amb la gestió als màxims nivells espanyols i internacionals de la música electroacústica. He trobat una entrevista seva on explica una de les seves sempre extraordinàries iniciatives: JMBerenguer
Amb la desaparició de'n Jep Nuix, MÚSICA ELECTRÒNICA va deixar de fer-se. Em sentia incapaç de remuntar aquest muntatge fins que vaig ensopegar amb la persona ideal, en Valentí Adell. No arriba a ser d'una altra generació però sí de mitja generació més jove i manega el tema de la MÚSICA ELECTRÒNICA d'una manera més menestral, no tan romàntica però molt professional i efectiva.
Si de la primigènia MÚSICA ELECTRÒNICA en queda el ferm esquelet inicial, la versatilitat de'n Valentí hi ha aportat moltíssim i li estic molt agraït. Vegeu la seva web: Valentí Adell on s'hi desgranen les seves múltiples activitats.
I què no dir del seu company, el guitarrista Riqui Sabatés! En Riqui ha estat una altra autèntica troballa. Professor al Taller de músics toca tots els pals de la guitarra inclòs el dels efectes electrònics, sampler, midi... i a cada passi al.lucina els nens amb les seves intervencions. He trobat aquesta web: Riqui Sabatés
Per quarta vegada he de posar en Toni Xuclà al davant. Aquesta sessió en orígen és completament seva. Vaig anar-lo a escoltar en una conferència i immediatament vaig demanar-li de convertir-ho en una Sessió Escolar. No tinc cap mania en reiterar de nou l'agraiment a la seva múltiple aportació a SESSIONS MUSICALS.Ara que ja no hi és me'n surto jo sol amb l'ajut de la tecnologia dels exemples de so i video enregistrats i sempre el cito en acabar cada passi.
La història d'aquesta Història del Pop-Rock és una llarga història. Ja la fèiem a finals dels 70 quan era un autèntic atreviment i sacrilegi fer rock per als escolars. Més d'una vegada vàrem topar amb dificultats (dels nens mai!, dels propis professors) amb observacions com "quin soroll!" "Heu esverat molt els nens" "Aquesta música no és per als nens". Per sort tot això ja està més que superat i han proliferat els espectacles escolars en torn al Pop i el Rock. Ara fins i tot són els professors a qui els agrada tan o més que als alumnes.
I qui érem aquests "terroristes musicals" que excitàvem les pobres criatures? Donc els grup CANAL 12. Era un grup de rock de veritat, una gent de barri que assajava en un garatge, com ha de ser. La sessió era gairebé més un concert que no un guió pedagògic i la frescor i autenticitat de les seves cançons i de les versions que feien dels clàssics del Rock arribava profundament. Per CANAL 12 van passar diversos músics i vull agrair-los a tots des d'aquí la seva participació en el que va ser un dels punts de partida de SESSIONS MUSICALS. Entre els puntals hi havia en Joan, a la veu, l'Enrique, a la guitarra, en Boby al saxo i en Quim a la batería. També hi van col.laborar en Carles (Pata Pollo)... El grup va passar a dir-se Milers d'Avis i ara mateix continuen fent música sota el nom de 1972. Vegeu el seu treball actual a myspace i, a més, he trobat una perla de CANAL 12: una actuació seva al mític Musical express.
Posteriorment, la gran troballa d'aquest muntatge va ser en Juanan Reverte. I dic troballa perquè en Juanan va aparèixer a fer una substitució d'urgència un dia d'aquests del nostre país en el que plou tantíssim i tot es col.lapsa. De seguida em vaig enamorar d'ell (musicalment parlant, s'entén, que l'altre enamorament, el d'amistat profunda, va tardar una mica més). Toca en diversos grups i si tanques els ulls i li demanes Herndrix, Santana, Clapton, Jimmy Page, Keith Richards... n'obtens el clònic més precís.
Amb ell van aparèixer en Jordi Jornet (Cobre per als amics) amb un so de baix potent i que tira endavant, i el bateria, en Lucas Jiménez, hiperprofesional intèrpret que està esdevenint un bateria molt sol.licitat per a gires i enregistraments. Vegeu-ho a la seva web: Lucas Jiménez.
Els tres, quan toquen junts, porten el nom de Doctor Blues. Quan el Lucas no pot venir apareix l'Edu que s'integra amb total normalitat.
Aviat va quedar clar que tota la història del Rock no hi cabia en un sol passi d'una hora i la sessió es va desdoblar en 1a i 2a part, amb el grup de rock standard (guitarra rítmica, guitarra solista, baix i bateria) en Rock 1 deixant els teclats i la electrònica per a Rock 2.
Durant un curs en què en Juanan va ser a Nova Zelanda el guitarrista va ser l'Arturo Blasco, compositor i ànima del grup "Los paseadores". Va ser un altre món, diferent i molt enriquidor. En Tudo Blasco té una concepció molt personal del que vol fer amb la guitarra elèctrica. Recomano fervorosament que escolteu "Los paseadores".
I qui érem aquests "terroristes musicals" que excitàvem les pobres criatures? Donc els grup CANAL 12. Era un grup de rock de veritat, una gent de barri que assajava en un garatge, com ha de ser. La sessió era gairebé més un concert que no un guió pedagògic i la frescor i autenticitat de les seves cançons i de les versions que feien dels clàssics del Rock arribava profundament. Per CANAL 12 van passar diversos músics i vull agrair-los a tots des d'aquí la seva participació en el que va ser un dels punts de partida de SESSIONS MUSICALS. Entre els puntals hi havia en Joan, a la veu, l'Enrique, a la guitarra, en Boby al saxo i en Quim a la batería. També hi van col.laborar en Carles (Pata Pollo)... El grup va passar a dir-se Milers d'Avis i ara mateix continuen fent música sota el nom de 1972. Vegeu el seu treball actual a myspace i, a més, he trobat una perla de CANAL 12: una actuació seva al mític Musical express.
Posteriorment, la gran troballa d'aquest muntatge va ser en Juanan Reverte. I dic troballa perquè en Juanan va aparèixer a fer una substitució d'urgència un dia d'aquests del nostre país en el que plou tantíssim i tot es col.lapsa. De seguida em vaig enamorar d'ell (musicalment parlant, s'entén, que l'altre enamorament, el d'amistat profunda, va tardar una mica més). Toca en diversos grups i si tanques els ulls i li demanes Herndrix, Santana, Clapton, Jimmy Page, Keith Richards... n'obtens el clònic més precís.
Amb ell van aparèixer en Jordi Jornet (Cobre per als amics) amb un so de baix potent i que tira endavant, i el bateria, en Lucas Jiménez, hiperprofesional intèrpret que està esdevenint un bateria molt sol.licitat per a gires i enregistraments. Vegeu-ho a la seva web: Lucas Jiménez.Els tres, quan toquen junts, porten el nom de Doctor Blues. Quan el Lucas no pot venir apareix l'Edu que s'integra amb total normalitat.
Aviat va quedar clar que tota la història del Rock no hi cabia en un sol passi d'una hora i la sessió es va desdoblar en 1a i 2a part, amb el grup de rock standard (guitarra rítmica, guitarra solista, baix i bateria) en Rock 1 deixant els teclats i la electrònica per a Rock 2.
Durant un curs en què en Juanan va ser a Nova Zelanda el guitarrista va ser l'Arturo Blasco, compositor i ànima del grup "Los paseadores". Va ser un altre món, diferent i molt enriquidor. En Tudo Blasco té una concepció molt personal del que vol fer amb la guitarra elèctrica. Recomano fervorosament que escolteu "Los paseadores".
He significat a ROCK 1 que ROCK 2 va ser un "spin off" amb l'aparició dels teclats i l'electrònica. La primera parella amb qui vaig fer aquest muntatge va ser en Xavier Ibàñez, teclista i actualment professor de Música moderna a l'ESMUC, i en Sergi Riera, baixista molt sol.licitat en 
enregistraments.
Quan en Xavi Ibàñez no va poder seguir va proposar-me la que ha estat la personalitat precisa per a fer aquesta sessió, en Kyke Serrano. En Kyke és un enamorat del tema i amb els seus teclats pot reconstruir la majoria de les sonoritats de tots els teclats que s'han escoltat a la Història del Pop-Rock i a més sap exposar-ho
als alumnes amb un llenguatge directíssim (que contrasta amb el meu més aviat barroc). Som una mica "la extraña pareja". A en Kyke també vull retre-li homenatge i agraiment per tots aquests anys amb aquestes breus ratlles. Actualment està amb "Jarabe de Palo" i heus aquí la seva completíssima web: Kyke Serrano
Primer en Kyke va fer parella amb en Juanan Reverte, el guitarrista de Rock 1 convertit en baixista ocasional, en un duel de titans del que en tinc un extraordinari record, i en absència de'n Juanan, en Kyke mateix va portar en Xavi Mur un baixista experimentat que quan agafa la guitarra també sap fer bones rèpliques del so dels guitarristes de rock més famosos.
enregistraments.Quan en Xavi Ibàñez no va poder seguir va proposar-me la que ha estat la personalitat precisa per a fer aquesta sessió, en Kyke Serrano. En Kyke és un enamorat del tema i amb els seus teclats pot reconstruir la majoria de les sonoritats de tots els teclats que s'han escoltat a la Història del Pop-Rock i a més sap exposar-ho
als alumnes amb un llenguatge directíssim (que contrasta amb el meu més aviat barroc). Som una mica "la extraña pareja". A en Kyke també vull retre-li homenatge i agraiment per tots aquests anys amb aquestes breus ratlles. Actualment està amb "Jarabe de Palo" i heus aquí la seva completíssima web: Kyke SerranoPrimer en Kyke va fer parella amb en Juanan Reverte, el guitarrista de Rock 1 convertit en baixista ocasional, en un duel de titans del que en tinc un extraordinari record, i en absència de'n Juanan, en Kyke mateix va portar en Xavi Mur un baixista experimentat que quan agafa la guitarra també sap fer bones rèpliques del so dels guitarristes de rock més famosos.
La sessió DIXIELAND demana un quintet: clarinet, trompeta, banjo, tuba i percussió i, per tant, és la que més intèrprets porta i, per tant també, la llista de músics que han passat per DIXIELAND és nombrosa.
El pal de paller durant molts anys ha estat l'Antonio Peral, clarinetista, pedagog, productor... i moltes coses més. Al seu entorn, el grup més habitual era Joan Arnau, trompeta, Carles Elmeua, tuba, Ricky Araiza (web: Ricky Araiza), banjo i Ricardo Hochberger, percussió. En els principis de la sessió també venia en John DuBuclet (web: John DuBuclet) , trombó i la sessió era completíssima. De fet l'Antonio Peral té un grup de Dixieland anomenat Barcelona Jazz Antic i tots els músics que anomeno hi han format part.
La formació "original" abans esmentada era excepcional però les variacions no han desmerescut gens. Quan el trompeta ha estat en Jorge Urbano hem rigut més sense que en decaigués el contingut pedagògic i ara mateix, amb en Ramon Cuadrada (web: Ramon Cuadrada), hem trobat el camí del mig.
Quan el banjo ha estat en Erwyn Seerutton hi ha hagut unes possibilitats diferents (web: Erwyn Seerutton) i en faltar el gran mestre del washboard, en Ricardo, la percussió ha estat molt ben coberta per en Pablo Posa.
I quan l'Antonio no podia venir per la seva feina al capdavant de la seva empresa de producció d'espectacles AP Productions, ha vingut en Carlos Nostro o en Cesc Miralta (Web: Cesc Miralta), dos altres grans noms del clarinet. Vegeu la pàgina de l'empresa de l'Antonio Peral: AP Productions.
El pal de paller durant molts anys ha estat l'Antonio Peral, clarinetista, pedagog, productor... i moltes coses més. Al seu entorn, el grup més habitual era Joan Arnau, trompeta, Carles Elmeua, tuba, Ricky Araiza (web: Ricky Araiza), banjo i Ricardo Hochberger, percussió. En els principis de la sessió també venia en John DuBuclet (web: John DuBuclet) , trombó i la sessió era completíssima. De fet l'Antonio Peral té un grup de Dixieland anomenat Barcelona Jazz Antic i tots els músics que anomeno hi han format part.La formació "original" abans esmentada era excepcional però les variacions no han desmerescut gens. Quan el trompeta ha estat en Jorge Urbano hem rigut més sense que en decaigués el contingut pedagògic i ara mateix, amb en Ramon Cuadrada (web: Ramon Cuadrada), hem trobat el camí del mig.
Quan el banjo ha estat en Erwyn Seerutton hi ha hagut unes possibilitats diferents (web: Erwyn Seerutton) i en faltar el gran mestre del washboard, en Ricardo, la percussió ha estat molt ben coberta per en Pablo Posa.
I quan l'Antonio no podia venir per la seva feina al capdavant de la seva empresa de producció d'espectacles AP Productions, ha vingut en Carlos Nostro o en Cesc Miralta (Web: Cesc Miralta), dos altres grans noms del clarinet. Vegeu la pàgina de l'empresa de l'Antonio Peral: AP Productions.
Actualment el trio que ve a la sessió és: Pau Solsona, piano, Bernie von Bossum, saxo i Guiem Pons, bateria. Són tres valors joves amb els que em trobo molt còmode i que té un llarg recorregut.La sessió, però, com a continuació que és del muntatge anterior "DIXIELAND" també girava en principi a l'entorn de l'Antonio Peral aquesta vegada, a més de clarinetista, amb la col.lecció sensera de saxòfons
.Amb ell he tingut la sort i el privilegi de que el pianista fos en Francesc Burrull, (apartat web dins la pàgina de'n JM Serrat: Burrull 1 / ja té lloc al Wikipèdia: Burrull 2 / Dins de vipmusic: Burrull 3) mestre de tans altres pianistes i pioner del jazz a Catalunya.
El bateria també era gran un mestre, en Ricardo Hochberger i, a l'igual que a Dixieland, va ser substituit per en Pablo Posa.
També han vingut en Carlos Nostro, en lloc de l'Antonio i l'Elisabet Raspall (web: Elisabet Raspall) en lloc de'n Francesc, mantenint el nivell.
Aquesta sessió és familiar. La idea de fer unes cançons infantils sobre animals és inicialment de la meva dona, l'Encarna Lara, que és mestra especialista d'Audició i Llenguatge i molt hàbil en fer lletres senzillíssimes, gairebé com jocs de paraules. Algunes de les cançons ja van sortir-li amb la música.
La majoria de les cançons són col.lectives de tots cinc: La Júlia, en Gerard i la Magalí Sesé, els nostres fills juntament amb nosaltres dos.
Cada un hi anava dient la seva: imaginant una melodia, uns acords, retocant els textos... i va ser molt divertit fer-ne els arrenjaments i enregistrar-ne els play-backs i les versions cantades. Aquí en Gerard hi va tenir molta feina. Vegeu la seva web Gerard Sesé
En diverses ocasions ens ha ajudat també la Joana Estebanell.
De l'Animalada de Cançons, de la que n'han sortit dos muntatges, n'estem molt contents.
Un cas ben especial d'intèrpret de les Sessions Musicals és el de'n Josep Ferré, director de L'ORQUESTRA SIMFÒNICA DE SANT CUGAT i de la JOVE ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL BAIX LLOBREGAT amb qui s'ha aconseguit estabilitzar en aquests dos municipis un desitg en principi impossible: disposar de tota una orquestra simfònica per a fer Audicions Escolars. La col.laboració i l'entesa entre en Josep Ferré i un servidor és fluida donat a que els dos tenim una clara vessant pedagògica: En Josep copsa de seguida què vull exposar emb els meus guions i presentacions i immediatament em proposa el repertori més adient.
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE SANT CUGAT
Creada l'any 1991 per l'Associació Orquestra Sant Cugat, ha realitzat mes de 350 concerts, entre els que cal destacar les actuacions al Palau de la Música Catalana, al Gran Teatre del Liceu i a l'Auditori de Barcelona i el Palau de Congressos de Catalunya. Des de la temporada 96/97, l'Orquestra compta amb un "Cicle estable" de concerts al Teatre-Auditori del Centre Cultural Sant Cugat.
Vegeu-ne més a la web: OSSC
JOVE ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL BAIX LLOBREGAT
La Jove Orquestra Simfònica del Baix Llobregat es va crear l’any 2002 amb la iniciativa i suport de l’Ajuntament de Viladecans i la Fundació Música Simfònica i de Cambra. Compta amb un equip de professors amb experiència orquestral, i té com a objectiu mantenir una formació simfònica jove i de qualitat, amb seu a l'Atrium de Viladecans.
Vegeu-ne més a la web: JOSBL
Hi ha dos muntatges de SESSIONS MUSICALS que ja no estan en catàleg. Són "QUIN INSTRUMENT HAS TRIAT?" i "CANTAR ÉS EL PRIMER"
QUIN INSTRUMENT HAS TRIAT? era una tremenda embolicada d'intentar presentar el màxim d'instruments i fer-los sonar en ditrecte encara que fossin quatre notes. Aquesta empresa impossible (i brutalment incòmode de transportar) la feiem n'Alfred Garcia Demestres que tocava percussions, guitarra espanyola, violí... en Xavi Vilajosana que tocava oboè, clarinet, trompa, viola, violoncel i contrabaix i jo que tocava flautes, teclats i guitarra elèctrica.
De n'Alfred ja en parlo a l'ENTORN SONOR i fent aquest altre muntatge havia rigut moltíssim per les versions al límit de l'impresentable que feiem. En Xavier Vilajosana és un veritable estudiós i col.leccionista d'instruments musicals. Casa seva és un petit museu... o un gran basar... però el més important és que intenta tocar-los tots i amb uns se'n surt millor que amb altres, és natural!... i a més és el meu cunyat!
En diverses ocasions va aparèixer en Roc Albero que, a més de deslliurar del metall a en Xavi hi afegia tots els instruments folklòrics (gralla, sac de gemecs...) i també el piano latin! Aleshores la sessió tenia una mica una altra pinta.
"CANTAR ÉS EL PRIMER" és el títol que vàrem donar a la sessió que es feia amb el COR AURA, un cor jovenil sortit de l'Escola de Música del Palau i dirigit per Mireia Barrera. Era realment una sessió exquisida per parlar del món coral i escoltar múltiples combinacions vocals.
Vaig enganxar el Cor Aura en un moment dolcíssim de conjunció musical i humana i ara el cor ja no existeix simplement perquè la majoria de les noies que l'integraven ja volen com a solistes i la directora, la Mireia Barrera, també està fent una excepcional carrera com a directora de cors: ha estat professora de l'ESMUC i dirigeix a Madrid el Cor Nacional d'Espanya i aquí a Barcelona, el Cor Madrigal. Aquí hi ha un link: Mireia Barrera.
I potser estrictament no formant part de SESSIONS MUSICALS si vull constatar que la gran pianista Ludovica Mosca va comptar amb mí per a un muntatge anomenat "BLANC, NEGRE, VERMELL" que es va fer per escoles amb els seus alumnes de piano.
Era com una classe col.lectiva que compaginava la interpretació al piano amb expressió corporal en una manera d'explicar que fer música, tocar un instrument, era una actitut vital i de totes les parts del cos i de l'intel.lecte.
Ella predica amb l'exemple ja que no només destaca en la música (també és una excel.lent guitarrista) sinó que també ha fet múltiples exposicions amb la seva pintura. Vegeu-ne la seva web: Ludovica Mosca
QUIN INSTRUMENT HAS TRIAT? era una tremenda embolicada d'intentar presentar el màxim d'instruments i fer-los sonar en ditrecte encara que fossin quatre notes. Aquesta empresa impossible (i brutalment incòmode de transportar) la feiem n'Alfred Garcia Demestres que tocava percussions, guitarra espanyola, violí... en Xavi Vilajosana que tocava oboè, clarinet, trompa, viola, violoncel i contrabaix i jo que tocava flautes, teclats i guitarra elèctrica.De n'Alfred ja en parlo a l'ENTORN SONOR i fent aquest altre muntatge havia rigut moltíssim per les versions al límit de l'impresentable que feiem. En Xavier Vilajosana és un veritable estudiós i col.leccionista d'instruments musicals. Casa seva és un petit museu... o un gran basar... però el més important és que intenta tocar-los tots i amb uns se'n surt millor que amb altres, és natural!... i a més és el meu cunyat!
En diverses ocasions va aparèixer en Roc Albero que, a més de deslliurar del metall a en Xavi hi afegia tots els instruments folklòrics (gralla, sac de gemecs...) i també el piano latin! Aleshores la sessió tenia una mica una altra pinta.
"CANTAR ÉS EL PRIMER" és el títol que vàrem donar a la sessió que es feia amb el COR AURA, un cor jovenil sortit de l'Escola de Música del Palau i dirigit per Mireia Barrera. Era realment una sessió exquisida per parlar del món coral i escoltar múltiples combinacions vocals.
Vaig enganxar el Cor Aura en un moment dolcíssim de conjunció musical i humana i ara el cor ja no existeix simplement perquè la majoria de les noies que l'integraven ja volen com a solistes i la directora, la Mireia Barrera, també està fent una excepcional carrera com a directora de cors: ha estat professora de l'ESMUC i dirigeix a Madrid el Cor Nacional d'Espanya i aquí a Barcelona, el Cor Madrigal. Aquí hi ha un link: Mireia Barrera.
I potser estrictament no formant part de SESSIONS MUSICALS si vull constatar que la gran pianista Ludovica Mosca va comptar amb mí per a un muntatge anomenat "BLANC, NEGRE, VERMELL" que es va fer per escoles amb els seus alumnes de piano. Era com una classe col.lectiva que compaginava la interpretació al piano amb expressió corporal en una manera d'explicar que fer música, tocar un instrument, era una actitut vital i de totes les parts del cos i de l'intel.lecte.
Ella predica amb l'exemple ja que no només destaca en la música (també és una excel.lent guitarrista) sinó que també ha fet múltiples exposicions amb la seva pintura. Vegeu-ne la seva web: Ludovica Mosca
